El moment de la inauguració del sopar va ser crucial: si els fundadors de la coral no haguessin tallat la cinta, ningú no hauria pogut sopar.
L'ala esquerra de la taula tenia molta feina a menjar-s'ho tot.
A l'ala dreta encara tenien temps per xerrar una mica.
I al centre de la taula hi havia de tot...
El president no treia l'ull de sobre dels més exaltats de la festa.
Els de l'ala dreta en portaven una de cap...
El brindis!!
I aquestes cares d'avorriment???
És clar! Pels discursos!!!
(xit, silenci! aquest és el moment en què la Marta Rodoreda va passar la batuta al nou director: el Damián Moragas!)
2 comentaris:
Que xulo que va ser tot plegat!
I tant! Però els propers cinc anys ho seran tant o més!
Publica un comentari a l'entrada